• Imprimeix

En Patufet

Primer número de la revista En Patufet

Número 1 de la revista. Gener de 1914.

L’any 1903, Aureli Capmany es troba en una reunió d’amics al Foment Autonomista Català i allà sorgeix la idea i el projecte d’editar una publicació adreçada al públic infantil. És la revista que serà batejada amb el nom d’En Patufet. La voluntat i l’objectiu de la revista és la d’entretenir tot formant i educant, alhora que es forneix els infants de coneixements.

El mes de desembre d’aquell any ja s’anuncia la nova publicació amb un full publicitari per animar les famílies a fer-ne la subscripció. L’adreça de l’administració d’En Patufet és el número 11 de la Rambla de les Flors de Barcelona, o sigui, l’adreça de la botiga que la família Capmany té en aquest passeig barceloní.

D’aquesta manera, Aureli Capmany emprèn un dels seus grans projectes particulars, convertint-se en editor, director, redactor, gestor, administrador i distribuïdor de la publicació al llarg de l’any 1904. 

Segons explica el mateix Capmany, a En Patufet “vam fer de pare i padrí durant el primer any de la seva llarga vida...”.  La seva filla Maria Aurèlia també s’hi refereix quan comenta en una de les seves obres que ella tenia dos germans: en Jordi i En Patufet.

El dia 3 de gener de 1904 surt al carrer el primer número de la revista i fins al 31 de desembre se’n publiquen cinquanta-dos i el Calendari d’En Patufet.  A la capçalera ja hi és present el personatge (obra d’Antoni Muntañola que el va crear a partir de les indicacions de Capmany) que l’identificarà sempre: un nen amb barretina roja, vestit amb una brusa, uns pantalons fins a l’alçada del pit que aguanta amb un tirant a l’espatlla esquerra i calçat amb esclops de fusta.  En Patufet, en clara acció de caminar tot decidit, porta la mà dreta alçada amb un dit tocant-se la punta del nas, mentre que a la mà esquerra porta uns espolsadors. 

La publicació, de petit format de 15’5 x 10’5 cm, periodicitat setmanal i impresa a dues tintes (vermell i negre), consta de vuit pàgines il·lustrades amb nombrosos dibuixos a una o dues tintes i està organitzada en diverses seccions. A la portada hi consten els preus de subscripció: per a Catalunya, l’anual val tres pessetes i la semestral en val dues, i per a l’estranger, una subscripció anual té un preu de cinc pessetes.  La portada es complementa sempre amb una il·lustració de mitja pàgina que fa referència al santoral o altres esdeveniments periòdics del calendari anual. En Patufet té molt bona acollida entre el públic infantil, l’interès i el ressò que obté fan que a partir del número 10 passi a tenir setze pàgines. 

Aureli Capmany, a més de ser-ne l’editor i l’administrador, és el redactor de bona part dels textos que s’hi inclouen.  Hi escriu amb els pseudònims d’En Patufet, Cristóful i Noy-Xich, a més de fer-ho esporàdicament amb el propi nom.  Alguns números monogràfics inclouen textos d’altres escriptors: Joan Maragall, Apel·les Mestres, Jaume Collell, Lluís Llansà i altres.

El primer número d’En Patufet ja presenta algunes de les seccions que es mantindran en els més de cinquanta números de l’any 1904.  S’obre amb la secció anomenada “Entremaliaduras”, en la que en aquest número es presenta com en Pere Patufet, un noi ben educat, amb aquestes paraules: “Servidor de Vostes: amb el seu permís, com á noy ben criat comenso per saludarlos á tots y com es costum donarre el deu vos guart…”. Acaba explicant la rondalla d’En Patufet que tanca amb les paraules: “el bou va fer un pet y va sortir En Patufet”.

A més d’Entremaliaduras, durant tot l’any 1904 les seccions més habituals de la revista són les anomenades Titellas, Faulas, Aucas, Jochs, Visitas, Magarrufas i Endevinallas. En aquesta darrera, Capmany proposa una sèrie d’activitats als infants: endevinalles, jeroglífics, jocs matemàtics, la resolució dels quals li dona peu per a fer el concurs entre els infants que li enviïn les solucions correctes.

En Patufet és sens dubte la revista infantil catalana de més gran ressò de la seva època. En ella hi trobem el que podem anomenar les “matèries” d’Aureli Capmany: els contes, les cançons, els teatres, la ciutat…, aquelles que desenvoluparà al llarg de la seva obra. I tot plegat farcit de dibuixos, bons consells i entreteniments. Aureli Capmany deixa En Patufet quan a principis de 1905 ven la capçalera a l’empresa que edita el Cu-cut.