Personatge
  • Imprimeix

Any Josep Romeu

Josep Romeu

Josep Romeu a l'Institut d'estudis catalans, anys 40. Foto cedida per Jordi Romeu.

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular. Sense oblidar la feina que va fer com a promotor cultural, amb fites en la seva trajectòria com la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, la mítica revista Ariel o el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.

Els més de 150 treballs publicats al llarg de mig segle sobre poesia, teatre i altres gèneres, fan d'aquest autor un clàssic entre els estudiosos de la literatura catalana. Dins d'aquesta tasca cal destacar les seves contribucions a la lectura dels poetes catalans del segle XX, amb llibres com Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984) o Guia de lectura de Sol i de dol, de J. V. Foix (1985). Igualment important és la seva dedicació a aspectes culturals i literaris de caire popular, com la poesia tradicional o el cançoner, de vegades relacionada amb una altra de les seves passions, la musicologia.

Tot i que durant la dècada de 1960 continua la seva tasca d'investigador i estudiós de diversos gèneres literaris, el teatre ocupa un lloc de preferència i, més concretament, l'organització entre 1961 i 1969, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, dels cicles de teatre medieval que es fan cada any al Saló del Tinell. Poc abans havia publicat els tres volums del Teatre hagiogràfic (1957) i ja el 1962 els dos volums del Teatre profà. També en aquesta dècada publica diversos estudis literaris, com ara els de l'obra Literatura catalana antiga (1961-64) o Tres estudis sobre literatura catalana (1955).

Lluny d'anar a menys, el pas del temps i la maduresa de l'autor intensifica la seva voluntat de recerca. El 1972 és nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el seu discurs d'ingrés versa sobre Joan de Timoneda i la "Flor de enamorados". Dos anys més tard publica l'estudi Poesia popular i literatura mentre continua la seva col·laboració en revistes especialitzades.

 

Podeu consultar una biografia més completa a l'apartat Recursos