• Imprimeix

El catalanisme

Premi Lletres Catalanes

Guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A l’escenari del Palau de la Música amb l’aleshores president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, i les ponents del jurat, Laura Borràs i Pilar Garcia Sedas (17 de juny de 2008)

"El meu exili en un país tan acollidor com Xile el vaig veure als anys 60, com unes vacances forçades massa llargues, i el meu retorn, tot i l’alegria de ser a casa, com el d’un exili; un exili interior per la constant i implacable persecució de la llengua catalana pel govern franquista. Malgrat totes aquelles persecucions, vam resistir, vam continuar parlant la nostra llengua a casa, al carrer i a tot arreu on podíem. Vam escriure, vam publicar i vam llegir... La nostra llengua continuava viva, ben viva perquè era llengua de tots, de tot el poble de Catalunya, nascuts aquí o nouvinguts. Aquesta és la nostra força. Tinc claríssim que és la nostra llengua catalana el que ens dona identitat i per això fan tot el possible per aniquilar-la. Sovint, però, hi ha qui ho oblida i passem massa fàcilment del català al castellà. El català és la llengua de Catalunya, és de tots els que hi vivim i l’hem de parlar arreu. La llengua viu per la paraula, i del ritme i la força de les paraules neix la poesia…

Avui, tornen a sonar fosques remors contra la nostra petita autonomia i contra la nostra llengua, fosques remors que sempre venen d’allà mateix. Cal que retrobem la força de la paraula, la nostra, i si cal, i cal, del nostre crit, que si als anys 70 va ser el de «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia», avui és el d’independència. Un crit des de sempre latent dins de nosaltres."

Fragments del Pregó de la Festa Major de Santa Tecla (Tarragona, 21 de setembre de 2011)