• Imprimeix

La poesia

La mà que escriu. © Elena Laura (Barcelona, setembre de 2013)

La mà que escriu. © Elena Laura (Barcelona, setembre de 2013)

"Quan em pregunten per què escric, en el meu cas poesia, la meva resposta es basa en dos fets primordials que són l’essència de la meva poètica.

Primer. Escric per una necessitat d’expressar-me. De dir allò que m’emociona, colpeix, neguiteja, a partir de les preguntes que no ens hem deixat de fer des de la Prehistòria: qui som?, on anem?, i que tradueixo tot preguntant-me el perquè de tant dolor, de tanta injustícia, de tanta ignomínia; contrastat pel goig de viure i de copsar el meravellós del món que ens envolta.

Segon. Escric per la meva passió per les paraules. Quan en un moment donat vaig sentir aquella necessitat d’expressar-me vaig fer-ho escrivint poesia. Però no fent ús de mètriques i rimes, com havia intentat fer anteriorment, sinó partint de la paraula nua, del seu pes i densitat; és a dir: basant-me en el sentit profund de la paraula."

Fragments de la plaquette Dilluns de poesia amb Montserrat Abelló. Presentació a càrrec de Lluïsa Julià (Barcelona: ILC i ASM, 2014), conversa que es pot visualitzar aquí.