• Imprimeix

Josep Palau i Fabre i el teatre

Josep Palau i Fabre i el teatre

Josep Palau i Fabre. Fotografia de Thérèse Le Prat.

Probablement, l’obra dramatúrgica i l’assaig teatral de Josep Palau i Fabre és encara una de les parts de la seva producció literària més poc conegudes. És per això que la relació de Palau amb el teatre mereix un àmbit d’atenció especial. Per bé que La confessió o l’esca del pecat, l’últim text inèdit del seu teatre, es va estrenar l’any 2000 a l’Espai Escènic Joan Brossa, amb direcció d’Hermann Bonnín, o el muntatge de Mots de ritual per a Electra, dirigit per Jordi Coca, es va presentat al TNC el 2015, la presència de Palau i Fabre als teatres públics catalans és excessivament testimonial.

L'Any Palau i Fabre col·labora en la producció de tres nous espectacles: La Seca Espai Brossa i els festivals Grec, de Barcelona, o Temporada Alta, de Girona/Salt, col·laboren en la presentació d’un espectacle que produeix el Teatre Invisible, Poemes de l’Alquimista, amb direcció de Moisès Maicas; Òmnium Cultural i la Fundació Palau produeixen un espectacle, La llavor de lamor, amb l’actriu Montse Guallar i el músic Max Sunyer, i en el marc del Festival Poesia i+ es presentarà una lectura dramatitzada a partir del text Estimat Picasso, amb Lluís Homar i Clara Segura, dirigits per Pere Vilà. La relació de Palau i Fabre amb Antonin Artaud és un altre dels nuclis que es destacarà al Simposi Internacional Josep Palau i Fabre.

Josep Palau i Fabre, amb barret de palla durant del rodatge de "Le Salaire de la peur", d'H. G. Clouzot. La Camarga, 1952. Arxiu Fundació Palau

Josep Palau i Fabre disfressat d'hindú al jardí de "L'Alba". Grifeu (Llançà). Agost, 2000. Arxiu Fundació Palau