• Imprimeix

Patrimoni lingüístic

La llengua catalana i les altres llengües que es parlen a Catalunya constitueixen un ric patrimoni per al conjunt del país. Les llengües formen part de la capacitat creativa dels parlants i són la via principal per mitjà de la qual les persones contribuïm a la societat i hi fem les nostres aportacions. El català, llengua pròpia i oficial de Catalunya, l’occità, llengua pròpia de l’Aran i oficial, el castellà, llengua oficial a tot l’Estat, i la llengua de signes catalana conviuen amb les llengües de la immigració presents a Catalunya i amb les derivades de les relacions internacionals. 

Com va expressar el poeta J. V. Foix, a Catalunya:

"Obrim serens la nostra parla
als mil parlars del món amic
amb les clarors d'un verb antic
vora la mar, i al peu dels cims."

Llengua catalana

llengua-catalana

La llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya. Els estatuts de Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) van reconèixer el català com a llengua pròpia d’aquests territoris i la van declarar llengua oficial juntament amb el castellà, i també ho va fer, amb la denominació legal de valencià, el del País Valencià (1982). De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) va establir que el català és la llengua oficial de l’Estat.

El català és una llengua romànica del grup de les neollatines, nascuda entre els segles VIII i X en  una part de Catalunya, a la Catalunya del Nord i a Andorra, en els territoris de l’Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Es parla a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja d'Aragó, la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe (Múrcia).

És una llengua present en tots els àmbits de la societat catalana, amb 10 milions de parlants en el conjunt dels territoris, amb més de 13 milions d’habitants a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

Occità, aranès a l’Aran

Occità, aranès a l’Aran

Aranès és el nom que rep la llengua occitana a l’Aran, d’on és llengua pròpia. L’occità és una llengua romànica occidental. A l’Aran, el 80,7 % de la població entén l’occità aranès i el 55,6 % el sap parlar.

Les denominacions d’occità o llengua occitana provenen del llatí hoc (‘això’), que en occità esdevé oc (‘sí’). La denominació provençal ha estat molt estesa i encara és usada, però actualment només denomina un dels dialectes de la llengua.

La llengua d'òc o occità pertany al grup de llengües romàniques o neollatines i està constituït per sis grans dialectes: vívaro-alpí, llemosí, alvernyès, llenguadocià, provençal i gascó. L'aranès és una variant del gascó.

Per raons de proximitat geogràfica i històriques, occità i català són dues llengües amb molts paral·lelismes i afinitats, en el lèxic i en estructures lingüístiques. A més de l’Aran, l’occità també és oficial al conjunt de Catalunya, d’acord amb la Llei 35/2010 del Parlament  que regula les modalitats d’aquesta oficialitat.

Llengua de signes catalana

llengua de signes

La llengua de signes catalana, coneguda habitualment per la sigla LSC, és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d'una llengua natural de modalitat visogestual emprada per part les persones sordes signants i les persones que s’hi relacionen com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural. La LSC, com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i té unes característiques que la distingeixen. La LSC és una llengua que es va generar a Catalunya fa més de 200 anys i constitueix un patrimoni cultural, que cal preservar.

Castellà

castellà

El castellà és una llengua romànica nascuda a l’antic regne de Castella i parlada actualment per 560 milions de persones. És una de les llengües oficials a Catalunya junt amb el català i l’occità. A Catalunya l'entén el 99,8 %.

És present a Catalunya des de la unió dinàstica amb Castella (s. XV). Al segle XX, l’arribada de població castellanoparlant d’arreu de l’Estat la fa present en tots els àmbits de la societat. És ensenyada a les escoles catalanes, on tot l’alumnat en té plena competència en finalitzar els estudis.

Les altres llengües de Catalunya

altres llengües

Catalunya és un país d’acollida i al llarg dels segles ha rebut grans contingents de població d’arreu del món. Els estrangers constitueixen avui dia el 17,2 % de la població. A més de les llengües oficials i pròpies, a Catalunya hi ha unes 300 llengües de tot el món. Les més parlades són l’àrab (151.700 parlants), el romanès (56.100), l’amazic (41.800), el francès (38.800), el gallec (33.200), el rus (31.900), l’italià (29.200), l’anglès (26.500) i i el portuguès (26.500).