• Imprimeix

Declaracions UNESCO

Elements del patrimoni cultural immaterial català a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Declaracions UNESCO

Adoptada l’any 2003 i ratificada per 132 estats, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació aporten a les comunitats i grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat que es considera essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.

 

Al mon rural trobem una gran quantitat de construccions bastides amb pedra que donen resposta a múltiples necessitats existents a l’època en què es van construir. És la tècnica que coneixem com "pedra seca" o "pedra en sec". Aquesta tècnica –o, més ben dit, conjunt de coneixements i tècniques- consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera s’han erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc. Es tracta d’una arquitectura sempre integrada en l’entorn, i que en algunes zones s’ha practicat amb tanta profusió que ha contribuït decisivament a la configuració del paisatge local.

La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític. A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s’han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L’”edat d’or” de la pedra seca al nostre país, tanmateix, de quan daten la majoria de construccions que encara romanen d’empeus en l’actualitat, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. En aquesta època s’incrementa notablement la població i, fruit de la consolidació del sistema feudoemfitèutic de propietat basat en la parcel·lació de la terra, es reparteixen nombroses terres del comú i s’ocupen pràcticament totes les terres i zones boscoses que fins al moment havien quedat ermes.

Tradicionalment els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals de d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes.
Amb la crisi dels modes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil tradicionalment el més generalitzat- ha davallat de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.

Candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya.

Pedra seca

Informació relacionada

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc. Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que en dos pobles dels Prepirineus es celebren també durant el solstici d’hivern.

La celebració de la festa de les falles dels Pirineus és en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls dels Pirineus en una gran celebració de caràcter transfronterer.

Seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França que celebren anualment aquesta important tradició van elaborar una candidatura única, encapçalada per Andorra, la qual el passat mes de desembre de 2015 va ser reconeguda pel seu gran valor patrimonial i inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Coincidint amb aquesta declaració la Direcció Generalde Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals va organitzar l’exposició "Les Festes de foc al Pirineu". Si esteu interessats en tenir informació sobre la seva itinerància podeu consultar la nostra pàgina Exposicions itinerants.

Falles a Isil, 2009. Foto: Jan Grau

Isil, 2009. Foto: Jan Grau

Informació relacionada

La Patum de Berga és el nom que rep la festa de Corpus en aquesta població.
La primera referència documental d’aquesta festivitat data de 1454, mentre que l’estructura actual està documentada al 1725, mantenint-se amb lleugeres variants fins avui. Les característiques actuals, els espais, les músiques i els elements, es van fixar a final del segle XIX i es mantenen perfectament vigents.

La Patum de Berga rebé l’any 2005 la distinció d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. La llista d’aquests elements va quedar subsumida posteriorment dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El Tabal. Imatge: Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga

El Tabal. Imatge: Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis de Berga

Els castells són unes de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, amb més de 200 anys d'antiguitat. Es tracta de torres humanes que poden arribar a tenir 10 pisos i que es realitzen en un entorn festiu.
Actualment hi ha més de 8.000 castellers, agrupats en prop de 70 colles, que aixequen més de 9.000 castells cada any.

La candidatura "Castells patrimoni immaterial de la humanitat" va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l'11 de juny de 2008.
Finalment, l’any 2010 els castells van ingressar a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En la valoració de la candidatura, la UNESCO va destacar que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

El projecte, dut a terme entre els anys 2009 i 2012, fou impulsat pel Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració del Parc Natural del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella” d’Arbúcies i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
Partint del fet de que l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural immaterial de la UNESCO (2003) recomana, com una acció més de salvaguarda, a cada Estat part la realització d’inventaris de patrimoni cultural immaterial (PCI), el projecte es proposà la realització d’un inventari de PCI a la zona del Montseny, la qual l’any 1978 fou declarada Reserva de la Biosfera. Així, l’objectiu principal del projecte fou el de relacionar la Convenció de PCI amb el Programa sobre l’Home i la Biosfera de la UNESCO, vinculant el patrimoni cultural amb el patrimoni natural, i plantejant com el patrimoni cultural pot posar-se al servei d’un model de desenvolupament sostenible.

Els resultats del projecte consisteixen en una metodologia d’inventaris de PCI que sigui aplicable a d’altres Reserves de la Biosfera o en indrets de gran valor natural, un exhaustiu inventari de 294 manifestacions culturals, i una proposta de contribució del patrimoni cultural immaterial al desenvolupament sostenible.

El desembre del 2013 el projecte fou reconegut com una proposta que recull i reflecteix de manera adequada els principis de la Convenció de PCI.

L’Estat espanyol té altres elements inscrits a la Llista Representativa, alguns dels quals són també propis de Catalunya mentre que d’altres hi tenen força relació. La dieta mediterrània, de la qual formen part les formes de vida relacionades amb l’alimentació a Catalunya, fou inscrita el 2010 amb caràcter multinacional; la Fundación Dieta Mediterránea, entitat gestora d’aquest element, té la seva seu a Barcelona. La falconeria és un altre element inscrit d’àmbit multinacional present a Catalunya: uns 200 falconers diàriament envolen les seves aus en algun indret del territori català. El Cant de la Sibil·la de Mallorca, per la seva part, es representa també en esglésies de Catalunya i del País Valencià. Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (Ribera Alta) compta entre les seves representacions més celebrades amb la Muixeranga, considerada l’antecedent directe dels castells catalans. I el flamenc té el seu bressol històric a Andalusia, Extremadura i Múrcia, però és present a Catalunya en diferents formes i des de temps reculats.

Altres elements inscrits

Imatge: Fons DGCPAAC