• Imprimeix

BCIN - zones d'interès etnològic

Una Zona d’Interès Etnològic (ZIE) és una de les set categories en què es classifiquen els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). 

La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català defineix les ZIE com “conjunts de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”. 

La llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, per la seva part, reconeix com a part constituent del patrimoni etnològic de Catalunya “els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals”.
La mateixa llei atorga a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural competències exclusives sobre aquest tipus de patrimoni, entre les quals hi figuren l’impuls de la declaració de BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.

Destaquem

Etnologia.cat

El blog de l'etnologia a Catalunya

Localització de les ZIE

Barri de les Adoberies de Vic

La primera Zona d’Interès Etnològic declarada a Catalunya ha estat el Barri de les Adoberies de Vic. Per tal de definir la zona d’interès etnològic del Barri de les Adoberies de Vic, s’han valorat i tingut en compte els següents conceptes:

· Interès etnològic: aquest barri és el sector més representatiu de la tradició adobera de la ciutat, documentat des de l’edat mitjana fins pràcticament als nostres dies.

· Interès social: preservar la visualització del conjunt etnohistòric des dels espais accessibles, atenent les imatges cultural i socialment consolidades del mateix.

· Valoració paisatgística: s’ha estudiat i valorat el conjunt urbà, la seva silueta i altres components bàsics com les edificacions, -la trama urbana, la xarxa viària, espais lliures, topografia i elements pertorbadors-.

· Anàlisi de l’ordenació territorial i urbanística: s’ha estudiat i valorat l’ordenació urbanística actual, la seva evolució històrica i  les previsions conegudes de desenvolupament futur.

· Documentació històrica gràfica i documental: que ha permès conèixer la evolució del conjunt històric a través del temps.

· Anàlisi arquitectònica: que ha permès conèixer i estudiar les preexistències de tipologies, materials, façanes, color, textures, proporcions de buits i obertures, etc.

· Valoració dels components sentimentals per a la població, fonamentalment de la memòria d’una activitat emblemàtica per a la ciutat de Vic, i dels resultats de la mateixa: itineraris, ambients habituals i espais d’especial rellevància o interès. Valoració també de l’estat de conservació i usos de les edificacions i dels espais públics i privats del conjunt.

· Anàlisi dels antecedents arqueològics: s’ha realitzat una recopilació d’informació referent a les restes patrimonials localitzades al subsòl o en superfície, que indiquen la riquesa arqueològica d’aquest sector.


El 19 de febrer de 2009 va aparèixer publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’acord de govern pel qual el barri de les adoberies de Vic era declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.

El massís de les Gavarres

El massís de les Gavarres compta amb un important patrimoni cultural de caràcter etnològic. Aquest valor es fa evident amb els 1.400 elements inventariats que formen part de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

En reconeixement d’aquesta vàlua, el 8 de setembre de 2011 va aparèixer publicat al Diari Oficial de la Generalitat l’acord de govern pel qual es declaraven béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic, deu conjunts de béns immobles situats al massís de les Gavarres (Baix Empordà i Gironès):

 

· Molí d’en Frigola (al municipi de Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura)

· Molí del Mas Xifra de Vall (Palamós)

· Molí de Canyadell (Palamós)

· Rajoleria de Can Frigola (municipi de Forallac)

· Forn de calç gran de Fonteta (municipi de Forallac)

· Pous de glaç de la Font d’en Salomó (la Bisbal)

· Sistema hidràulic de Can Vilallonga (Cassà de la Selva)

· Font Picant (Madremanya)

· Mina “Niño Jesús” (Celrà)

· Mina “Victoria Esperanza” (Celrà)


La selecció d’aquests deu elements respon a un criteri de representativitat de les activitats econòmiques tradicionals més significatives del massís, i a la voluntat de posar de relleu el patrimoni cultural de les Gavarres davant del patrimoni natural, ja protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural del massís.

Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp

Catalunya, a l’igual que la major part de territoris de l’arc mediterrani, compta amb un ric i variat patrimoni de construccions de pedra seca.

Aquesta declaració es justifica pel fet que les barraques són testimoni de formes de vida associades al passat agro-ramader de la zona, per la inusual diversitat tipològica que presenten en aquest indret, pel seu excel·lent estat de conservació, i per la seva plasticitat, totalment integrada en el paisatge de la zona.

Les barraques que han obtingut la màxima distinció del patrimoni cultural català són:

 

· Barraca del Miquel Terna

· Barraca dels Comuns del Pellicer

· Barraca del Jaume de la Cota

· Barraca en espiral

· Barraca dels lliris

 

Coeteres del delta de l'Ebre

Les coeteres són construccions realitzades en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940. Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.

L’interès de la declaració rau en el fet que es tracta d’elements singulars, vinculats a una activitat emblemàtica de l’economia de la zona: el cultiu de l’arròs.

La selecció de les coeteres candidates a esdevenir BCIN-ZIE respon a criteris de representativitat territorial i bon estat de conservació:

 

· Pesigo (l’Ampolla)

· Piñol (Camarles)

· Ravanals (l’Aldea)

· Cámara (Amposta)

· Tario (Sant Carles de la Ràpita)

· Lluco (Sant Carles de la Ràpita)

· Buda (Sant Jaume d’Enveja)

· Montañana (Deltebre)

· Paredols (Amposta)

· Navarro (Sant Jaume d’Enveja)

· Bombita (Deltebre)

· Llupia (Sant Jaume d’Enveja)

 

Coeteres

Foto: Fons del Museu de les Terres de l’Ebre

Informació relacionada

Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, Bages (en tramitació)

La construcció de tines en mig de les vinyes va ser la solució dels pagesos als problemes de transport de la verema i a la necessitat d'una fermentació homogènia que es va donar a la zona del Bages a finals del XVIII i durant el segle XIX. Les vinyes es plantaven en feixes en els vessants més costeruts de les muntanyes i la construcció de les tines va facilitar la fabricació del vi al peu mateix de les vinyes, convertint-se en una característica única a Catalunya que ha esdevingut, junt amb les barraques i marges de pedra seca, un dels signes d'identitat dels tres municipis de les Valls del Montcau.

La majoria d'aquestes tines es troben agrupades o properes entre elles. Les tines solen ser de forma cilíndica, tot i que n'hi han de cúbiques, construïdes amb pedra i morter de calç, i revestides interiorment amb rajoles o cairons de ceràmica envernissada. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal que a la part inferior es pogués obrir la boixa, una pedra amb un forat que travessava el mur i que es destapava quan es volia treure el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada, cosa que permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix.

Normalment les tines es troben disposades en grups de quatre, cinc o fins i tot vuit o nou. És probable que diversos parcers s’ajuntessin per aixecar les tines al mig del camp i que cadascun en fes servir una, opció que resolia els problemes dels traginers així com la facilitat per compartir alguns elements, com la premsa.

En total hi ha 129 tines d’aquestes característiques documentades a les valls del Montcau. L’expedient d’incoació preveu la protecció de 13 conjunts, tots ells ubicats als municipis de Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, i Talamanca:

· Tines del Bleda

· Tines del Tosques

· Tines de l’Escudelleta

· Tines d’en Ricardo

· Camí del Flequer I, II i III

· Tines de les Balmes Roges

· Tines del Docte

· Tines de “Juan Arnau e hijo”

· Tines de les Solanes

· La Casa de les Tines

· Tina del Riu Llobregat / Tres Salts

· Tines del Pla de les Generes

· Tina del Camí de les Generes II

 

Tines d'en Bleda

Tines d'en Bleda. Foto de Fugi-bis [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Informació relacionada

Data d'actualització:  21.09.2017