• Imprimeix

Història

La societat catalana valora i se sent arrelada al patrimoni que conforma la seva herència cultural i històrica, la seva memòria col·lectiva. Amb la voluntat de contribuir a garantir la conservació, gestió, difusió i posada en valor d’aquest important patrimoni, la Generalitat de Catalunya va crear el 1980, la Direcció General del Patrimoni Cultural.

La dècada de 1980 és el moment d’assumpció de les competències traspassades per l’Estat i establiment dels eixos d’actuació en patrimoni cultural.

La història d’aquesta direcció general comença el 1980. Promulgat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, constituït el Parlament i elegit el President de la Generalitat, es va procedir a estructurar el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. El Govern, pel Decret 115/1980, de 23 de juny, creava la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni dintre del Departament de Cultura. Va néixer amb la finalitat de “conservar, organitzar, actualitzar i fer conèixer tot el que té relació amb els museus, els edificis i els paisatges singulars, les biblioteques, els arxius, els ambients urbans, l'arqueologia i d'altres activitats afins”.

En aquesta dècada podríem dir que culminava el traspàs de competències en matèria de cultura per part de l’Administració de l’Estat. Alhora, es posaven les bases normatives i tècniques pel treball en patrimoni cultural sobre el conjunt del territori, establint els criteris d’actuació bàsics sobre els quals se sustentaria l’acció.

La dècada de 1990 és l’etapa de consolidació i desenvolupament de les grans infraestructures

La dècada ve marcada per la posada en funcionament de nombrosos equipaments. Entre d’altres, diversos Arxius Històrics Comarcals, la nova seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, Biblioteques Públiques, nous espais de la Biblioteca de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), nous espais del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Centre de Restauració de Béns Mobles a Valldoreix i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a Terrassa.

Es porten a terme accions de restauració notables, com les realitzades a Montserrat o al Monestir de Sant Pere de Rodes, i s’inicia l’aplicació de l’1% cultural amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un pas important pel finançament d’actuacions en patrimoni arquitectònic i arqueològic.

Alhora, s’estableix el corpus legal bàsic pel desenvolupament del sector. S’aproven lleis cabdals com la Llei del patrimoni cultural català (1993), la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (1993) i la Llei de museus (1990).

La dècada del 2000 destaca pel seu enfocament centrat en la planificació, cooperació i innovació per l’accessibilitat i projecció del patrimoni cultural català

Aquests anys es defineixen per una voluntat d’adequació a les noves necessitats i reptes en l’àmbit del patrimoni cultural. La planificació i la cooperació han estat dos dels principals eixos en l’actuació de la Direcció General d'Arxius, Biblioteca, Museus i Patrimoni.

S’ha avançat de manera decidida en l’aplicació del Pla d’Arxius i s’han aprovat el Pla de Museus, el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya i el Pla d’Actuació en Patrimoni Arquitectònic. S’han establert importants programes de cooperació amb la Diputació de Girona i la Diputació de Lleida, i s’han endegat els programes Romànic Obert i Cellers Cooperatius amb ”la Caixa”. Alhora, s’ha elaborat un mapa de béns patrimonials.

Amb l’objectiu d’afavorir l’accessibilitat al patrimoni cultural, la Direcció General ha engegat diversos projectes d’innovació digital, recollits en el programa ePatrimoni. Durant aquests anys hem assistit a un desenvolupament extraordinari de l’arqueologia preventiva, alhora que s’ha produït un creixement destacat en restauració arquitectònica. A destacar, entre d’altres accions, la promulgació de la Llei d’arxius i documents (2001), l’obertura del Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, la restauració de les esglésies de Terrassa i les intervencions dutes a terme a Empúries.