• Imprimeix

Arxiu de la Corona d'Aragó

Arxiu de la Corona d'Aragó

Arxiu de la Corona d'Aragó

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que ”Els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l'Estat per mitjà dels mecanismes que s'estableixin de mutu acord”.

El nucli original de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) el forma l’Arxiu Reial de Barcelona, els orígens del qual reculen al segle IX, amb els documents propis dels comtes de Barcelona, tot i que la seva organització duradora partí del regnat de Jaume II (1291-1327) i s’afermà sota Pere el Cerimoniós (1336-1387), que va dotar-lo d’unes Ordinacions pròpies. Fou un arxiu viu, al servei de l’administració reial fins a l’entrada en vigor de la Nova Planta (1716). A partir d’aleshores esdevingué un arxiu tancat. El segle XVIII li fou atorgada la denominació actual (ACA) i, durant els segles XIX i XX, hi foren ingressats moltíssims fons i documents d’institucions exclusives de Catalunya, com és ara el de la Generalitat de Catalunya, els de monestirs, districtes notarials (Mataró, Berga...), etc. Segons la seva darrera guia publicada (1997), conté 8.500 metres lineals de documents, que corresponen 58.820 llibres i 23.471 lligalls.

Data d'actualització:  29.12.2009