• Imprimeix

Presentació

Segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català existeixen tres categories jurídiques de protecció comunes per als béns mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d'interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns integrants del patrimoni cultural català.

La Llei 9/1993 també conté una regulació addicional del patrimoni arqueològic, que introdueix una altra categoria de protecció: els espais de protecció arqueològica.

El Govern de la Generalitat té la facultat de declarar els béns culturals d'interès nacional (BCIN), la categoria de protecció de major rang, que es correspon amb la dels béns d'interès cultural (BIC) definida per la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Han d'ésser declarats d'interès nacional els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic, es declaren com a Zona arqueològica (ZA) o Zona paleontològica (ZP).

Els béns catalogats són una categoria de protecció de menor rellevància, els instruments de protecció i de control dels quals recauen principalment en els municipis. La catalogació de béns immobles s'efectua mitjançant llur declaració com a béns culturals d'interès local (BCIL). Els béns immobles d'interès local no només poden ésser catalogats en el marc de la Llei 9/1993, sinó que també existeixen mecanismes de protecció regulats per la legislació urbanística.

La resta de béns integrants del patrimoni cultural català són tots aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials. També formen part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques.

Pel que fa als espais de protecció arqueològica (EPA), aquests són determinats per resolució del Conseller de Cultura, amb audiència prèvia dels interessats i de l'ajuntament afectat. Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats d'interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Data d'actualització:  21.03.2016