El sistema públic d’equipaments culturals és el conjunt d’equipaments de titularitat pública, privada o del tercer sector que proveeixen un servei públic cultural i ofereixen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya la possibilitat d’accedir a la cultura en les seves múltiples facetes i llenguatges disciplinars, i tenen la missió de protegir i difondre el patrimoni cultural nacional.

En conjunt, els equipaments culturals són una de les principals eines de les administracions públiques per garantir els drets culturals reconeguts a l’Estatut de Catalunya.

El sistema públic és l’eina de governança per coordinar tots els diferents nivells d’equipaments culturals (nacionals, territorials i locals) en la prestació del servei públic; a més, assegura que hi ha una distribució dels equipaments culturals territorialment equilibrada i un nivell d’activitat cultural ajustat a les necessitats de cada població i la seva àrea d’influència.

Hi ha tipus d’equipaments culturals públics que estan organitzats en sistemes específics, com és el cas del Sistema de Museus, regulat per la Llei de museus del 1991, el Sistema Bibliotecari de Catalunya, creat el 1993 i desenvolupat pel Sistema de Lectura Pública, o el Sistema d’Arxius, que el 2001 crea el registre d'arxius, mapa i cens d'arxius.

Més recentment, el 2009 es va crear el Sistema Públic d’Equipaments Escenicomusicals de Catalunya que ordena el conjunt de teatres i auditoris en equipaments singulars, territorials i locals i n’estableix els mecanismes de relació entre l’administració i els equipaments i impulsa la cooperació entre els membres de l’esmentat sistema.

El 2010 s’ha creat la Xarxa de centres i espais d’arts visuals, que estableix una xarxa regional conformada pels centres territorials d’arts visuals, reconeix els espais i altres iniciatives públiques i privades que tenen una trajectòria d’excel·lència consolidada i crea els mecanismes de cooperació i de suport als membres de la xarxa.