pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Hàbit de lectura

Hàbit de lectura

«La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini»

Aquestes paraules de l’escriptora Montserrat Roig deixen ben clar que la cultura és imprescindible per construir una societat formada i amb capacitat crítica, però també  ens recalquen que els fruits en aquest àmbit es recullen a llarg termini, rarament d’avui per demà. Un exemple recent d’aquesta afirmació seria l’augment de l’índex de lectura dels catalans des que l’any 2012 es va posar en funcionament el Pla nacional de lectura 2012-2016. 100 % lectors fins a la seva finalització l’any 2016. El Pla es va iniciar amb un índex de lectura d’un 62,3 % i s’ha arribat a un 67,8 %, mentre que l’índex de lectura europeu és d’un 68 %.

Per prendre consciència d’on som és necessari mirar enrere, analitzar l’estat actual i els resultats obtinguts en totes aquelles accions dutes a terme per arribar fins aquí. Per abordar aquest estat de la qüestió és bàsic tenir en compte els diferents agents que intervenen en la cadena del llibre: autors, editorials, llibreries i biblioteques, sense oblidar els lectors i els seus hàbits, posant una atenció especial en els lectors més joves.

El món dels llibres cobra sentit quan hi ha lectors que gaudeixen, s’informen o aprenen amb aquests llibres, quan el llibre deixa de ser només un objecte per convertir-se en una eina de transmissió de coneixement. Però per aconseguir lectors és important activar iniciatives que apropin la lectura a la ciutadania. A Catalunya, l’índex de lectura de llibres no ha parat d’augmentar entre la població de catorze anys o més, si tenim en compte les dades des del 2011 fins al 2016.

Quan entrem a analitzar el perfil d’aquests lectors ens trobem que la població amb un nivell més alt d’estudis és més lectora que la ciutadania amb estudis primaris o secundaris. Aquesta correlació es compleix en els diferents anys del recull de dades.

Si dividim els lectors catalans per sexes ens trobem que, en els darrers anys, les dones sempre han estat més lectores que els homes. L’any 2016, un 73,4 % de les dones es declaren lectores, davant d’un 62 % de lectors homes.

I si analitzem els lectors per edats, ens trobem que la població més lectora és la de la franja que va dels catorze als vint-i-quatre anys ja sigui per oci, feina o estudis.

La dada més important d’anàlisi de la comprensió lectora entre els més joves és l’informe PISA (Programme of International Student Assessment), referent mundial en matèria d’educació. L’estudi s’elabora cada tres anys amb alumnes de quinze anys de diferents països. El darrer, el de l’any 2015, es va fer a 72 països i regions. A Catalunya es van avaluar 1.769 alumnes de 62 centres educatius. En aquest últim estudi, els alumnes catalans van superar per primer cop totes les proves: ciències, matemàtiques i comprensió lectora. No obstant això, mentre que en ciències i matemàtiques els resultats van millorar, en comprensió lectora s’ha perdut un punt respecte de l’estudi de l’any 2012.

A l’estudi realitzat el 2009, en comprensió lectora, els alumnes catalans tenien 498 punts; l’any 2012 el resultat va millorar, amb un resultat de 501 punts, i el 2015 s’ha perdut un punt, amb 500 punts en comprensió lectora. Tot i així, estem 7 punts per damunt de la mitjana de l’OCDE i 3 punts per damunt de la mitjana a nivell de l’estat espanyol. Catalunya, actualment, en l’àmbit de la comprensió lectora, es troba al nivell de països com Suècia, Dinamarca, França o Bèlgica.

El foment de la lectura i la comprensió lectora és un doble objectiu de gran importància en el Pla nacional de lectura 2012-2016. 100 % lectors, que ha comportat diferents actuacions. Una de les més reeixides ha estat la del “Municipi lector”. El programa es va posar en marxa l’any 2005 i va promoure un seguit d’activitats en què s’implicava el municipi, l’escola, la biblioteca i la llibreria. Aquest programa, que es va iniciar com a prova pilot a cinc municipis catalans, ha obtingut bons resultats de comprensió lectora, i l’any 2017 es preveu ampliar-lo a municipis més grans. Segons el Departament d’Ensenyament, els darrers quatre anys els alumnes participants en el programa han incrementat un 8,4 % el seu coneixement d’anglès i un 7 % el de català.

Un altre dels projectes que ha tingut bona acollida ha estat el programa “Fas 6 anys. Tria un llibre”. Una acció pensada per estimular els hàbits de lectura entre els infants de sis anys i perquè comencin la seva pròpia biblioteca particular.

Aquest programa, iniciat el 2016, ha fet arribar a 83.314 nens i nenes de tot Catalunya una targeta que equival a un import de 13 €, i que han pogut bescanviar per un llibre infantil a 180 llibreries de tot el territori. En total hi ha participat un 38,3 % dels infants i s’han comprat més de 5.800 títols diferents de més de 470 editorials. La província amb un nivell de participació més alt ha estat Barcelona, seguida de Tarragona, Lleida i Girona.

El 62,2 % d’exemplars venuts han estat en llengua catalana.

L’aportació del Departament de Cultura a les llibreries per portar a terme aquesta iniciativa ha estat de 375.000 euros.

Però incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora no és un objectiu restringit als lectors més joves sinó a totes les franges d’edat. Per això s’ha dut a terme la campanya “Llegim +”, una campanya que perseguia dos objectius principals: fomentar la lectura com a via principal d’accés al coneixement, i incrementar l’índex de lectura i comprensió lectora en totes les edats. Els resultats també es poden valorar com a positius si tenim en compte l’índex de lectura del 2016, molt proper a la mitjana europea. A més, del 2011 al 2016 el català ha guanyat 6,2 punts percentuals com a llengua de lectura habitual entre els lectors.

Aquest augment de lectura en català repercuteix molt positivament cap a la nostra indústria editorial i afavoreix els autors en la nostra llengua.

La primera baula de la cadena del llibre és l’autor. Per aquest motiu en el Pla nacional de lectura 2012-2016. 100 % lectors es va voler posar en reconeixement aquesta figura i impulsar el seu paper com a prescriptor de lectura. Per fer-ho, des de la Institució de les Lletres Catalanes, es van dissenyar diverses actuacions per assolir objectius com fomentar el contacte directe entre autors i lectors. Programes com “Lletres en viu, en el qual es promou la trobada i el diàleg entre autors i lectors mitjançant els clubs de lectura en biblioteques o altres institucions, o el “Lletres a les aules que vol apropar els nostres autors al sistema educatiu i als lectors més joves en serien alguns exemples.

Incrementar la presència dels escriptors a l’espai públic també és un dels objectius marcats i és mitjançant el foment de festivals i certàmens literaris com el Dia Mundial de la Poesia, que se celebra a tot el domini lingüístic, el Festival Nacional de Poesia (Sant Cugat), Litterarum (Móra d’Ebre) i el Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya (Mollerussa) que s’ha començat a avançar en aquest camí. Les fires de llibres de Catalunya també són un punt rellevant per donar a conèixer els nostres escriptors. I el fet que el 2017 la literatura catalana hagi estat la convidada a fires internacionals com la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya ha estat un esdeveniment cabdal per al reconeixement i el prestigi de la nostra literatura.

Si parlem de fer difusió dels nostres autors i la seva obra, no podem obviar el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Per això és bàsica la programació de programes en prime time dedicats al món dels llibres. Apostar per aquesta programació als nostres mitjans de comunicació ajuda a la difusió de la nostra literatura i a crear públic lector, a més de donar suport a tota la indústria vinculada a aquest sector.

A Catalunya el sector editorial té una gran importància tant per l’ocupació que genera –actualment hi ha 289 editorials agremiades que donen feina a 4.622 persones–, com per la mateixa subsistència de la nostra literatura. L’any 2015 es van editar 39.381 títols i 10.340 eren en català.

 

Tot i així, percentualment, el nombre de llibres editats en català des de l’any 2011 fins al 2015 ha anat a la baixa, d’un 32,9 % a un 27,2  %. No obstant això, en els anys 2014 i 2015 s’ha invertit aquesta tendència decreixent i es pot observar un increment dels títols editats, la qual cosa evidencia una progressiva recuperació econòmica del sector.

Actualment, les editorials catalanes representen el primer mercat editorial a Espanya, gairebé un 50 % de la facturació. L’any 2015 les editorials de Catalunya van facturar 1.116 milions d’euros, dels quals 214 milions d’euros van ser per obres en llengua catalana. Malgrat tot, la facturació total costa que es mantingui estable i la tendència fins l’any 2013 va ser descendent. No és fins als anys 2014 i 2015 que es comença a observar una recuperació en la facturació de les editorials catalanes.

També ha baixat la facturació en l’exportació de llibres d’editorials catalanes, que ha passat de 219,5 milions d’euros l’any 2010 a 206,9 milions d’euros l’any 2015.

Dins del mercat editorial català trobem Planeta que, amb una facturació de 1.658 milions d’euros en llibres l’any 2015 (Font: Rüdiger Wishchenbart Content and Consulting), està dins el top 10 dels grups editorials del món per facturació, però també hi ha editorials petites i mitjanes amb una realitat molt diferent a la dels grans grups editorials i que necessiten suport per part de les institucions.

La concentració editorial ha permès donar una estructura, una logística gran i competitiva al servei del llibre en català, però les editorials més petites i independents aporten una varietat al nostre panorama literari altament enriquidora. Per tal d’ajudar aquest sector i aconseguir fer-lo més competitiu, des del Pla nacional de lectura 2012-2016. 100 % lectors, es van marcar tres línies d’actuació. En primer lloc, els ajuts a l’edició, subvencions a la producció editorial en llengua catalana i occitana i també per la traducció al català d’obres literàries en altres llengües. En segon lloc, unes línies d’ajuts amb una part creditícia i una altra de subvenció adreçada al desenvolupament de plans i projectes editorials. Per últim, unes línies de crèdit a disposició de les empreses editorials per tal de donar resposta tant als seus projectes d’inversió com a les seves necessitats de tresoreria corrent.

Com a esdeveniment estratègic que cal destacar dins el sector editorial cal citar el Fòrum Edita Barcelona, iniciativa impulsada pel Gremi d’Editors de Catalunya en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. El fòrum és una trobada internacional d’editors que se celebrarà anualment sota el paraigua de Barcelona com a Ciutat de la Literatura UNESCO. La trobada té com a objectiu el debat sobre els principals reptes del sector, fomentar l’intercanvi d’idees i la relació entre professionals, a més de consolidar el paper de Barcelona com a capital internacional del llibre i l’edició.

En la tercera baula de la cadena, i directament relacionades amb el sector editorial, hi trobem les llibreries, el principal punt de venda de llibres i un important espai de prescripció lectora.

Una llibreria és un espai de descoberta, de reunió, de prescripció, de coneixement, i, alhora, “de llibertat” com diu el poeta Joan Margarit. Perquè la llibreria és un dels espais, juntament amb les biblioteques, on el llibre troba l’usuari final, el lector. Per això és tan necessària l’existència de llibreries per tot el país.

Actualment, segons el Mapa de llibreries de Catalunya 2016 elaborat pel Departament de Cultura amb la col·laboració del Gremi de Llibreters, a Catalunya no hi ha cap comarca que no disposi de, com a mínim, una llibreria. La distribució territorial de llibreries a Catalunya, tot i no ser òptima, és una de les més equilibrades de tot l’Estat. La comarca amb més establiments llibreters és el Barcelonès, amb un total de 317, dels quals 232 són llibreries independents o que formen part d’una cadena. A nivell municipal, dels 948 que hi ha a Catalunya, 192 disposen d’un establiment llibreter, acollint així el 85 % de la població de Catalunya. Entre el 2010 i el 2014 les llibreries van perdre un 26,5 % de facturació a l’Estat, però, tot i aquesta davallada d’ingressos, a Catalunya hi ha amb 806 establiments.

Trobem diferents tipologies d’establiment llibreter, des de llibreries independents fins a grans cadenes de llibreries. Mentre que les llibreries independents facturen de mitjana a Catalunya 373.831 euros l’any, dels quals 312.990,5 corresponen a llibres, les cadenes de llibreries quadrupliquen la facturació mitjana de les llibreries independents.

Amb referència a la venda de llibres en català, són les llibreries independents i els punts de venda de llibres els que en lideren la venda, però actualment quasi la meitat dels llibres que es venen a Catalunya són en llengua castellana, un 49,5 %. També destaca la baixa venda de llibre en català en el comerç no presencial, un 20 %, si ho comparem amb la venda de llibre en castellà, que és on la venda és més important, el 79,8 %.

Si ens fixem en la varietat de títols dels quals disposa una gran cadena o bé una llibreria independent, la mitjana no varia gaire. La llibreria independent disposa d’una mitjana de 7.549 títols i la gran cadena, de 8.100 títols.

L’augment i la permanència de llibreries per tot el territori són d’una importància cabdal per tal que els lectors de tot Catalunya tinguin un fàcil accés a la nostra literatura, sobretot si tenim en compte que les llibreries que abunden a Catalunya són
llibreries independents. D’un total de 806 establiments, 495 són llibreries independents, el 61,4 %. Per tal d’impulsar les llibreries des del Pla nacional de lectura 2012- 2016. 100 % lectors es va incloure una sèrie d’actuacions dedicades a l’enfortiment d’aquests establiments.

Des de l’Institut Català de les Empreses Culturals, el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes, el febrer de 2012 es va organitzar el Congrés de Llibreters en Llengua Catalana amb l’objectiu de debatre sobre la comercialització del llibre en català, el futur de les empreses llibreteres i el paper del llibreter com a prescriptor i agent actiu en els programes de foment de la lectura. Amb el programa “De capçalera, la ILC, el Servei de Biblioteques i l’Institut Català de les Dones van unir un escriptor amb la seva llibreria de referència, procurant que participés en diferents activitats de la llibreria.

Altres actuacions van ser l’inici d’un pla de subvencions per potenciar la modernització de la llibreria o la realització per part del Gremi de Llibreters i la Universitat de Barcelona, amb el suport del Departament de Cultura, del Postgrau per a la formació de llibreters. I per últim, la “Libridata”, una eina informàtica impulsada per la Cambra del Llibre de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura per tal de millorar el funcionament de la cadena del llibre, el “Librerdrac”, una plataforma per comercialitzar el llibre digital impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del Departament de Cultura.

Per diferents factors, però sobretot arran de la crisi econòmica, l’aparició del llibre digital i el canvi d’hàbits de consum cultural, a partir de l’any 2008  moltes llibreries van anar tancant les portes, algunes d’elles tan emblemàtiques com la Catalònia, Àncora y Delfín o la Robafaves. Per primera vegada des del 2008, l’any 2015 va augmentar el nombre d’establiments de venda de llibres. Per tant, sembla que el sector continua endavant i es transforma per atreure nous públics, ja que moltes llibreries han passat a ser autèntics centres culturals de proximitat, espais on el lector no només troba llibres sinó també un munt d’activitats vinculades al món literari: clubs de lectura, recitals, contacontes, presentacions de llibres, etc. Els llibreters no es dediquen exclusivament a la venda de llibres sinó que s’han convertit en prescriptors i autèntics gestors culturals.

Gràcies a l’elaboració del Mapa de llibreries de Catalunya 2016 podem tenir una visió general d’aquest sector i veure’n els punts forts i els reptes que encara queden per assolir. L’actualització biennal d’aquest mapa permetrà fer un seguiment del sector i contribuir al seu enfortiment.

Un altre dels agents imprescindibles per a l’estímul de la lectura i per promoure l’accés del llibre als usuaris és el servei públic de biblioteques catalanes, motors culturals de primera línia estesos per tot el territori.

El 2015 el sistema de biblioteques públiques catalanes va complir 100 anys amb més bona salut que mai: 3.655.160 persones són titulars del carnet de biblioteques. És el club de cultura amb més usuaris de Catalunya.

Tenint en compte el balanç de 2016 elaborat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, a Catalunya hi ha 402 biblioteques i 12 bibliobusos. L’any 2011 la xifra era d’un total de 356 biblioteques; per tant, el creixement ha estat d’un 12,9 %. Si analitzem el nombre de biblioteques per províncies, el resultat és el següent:

Aquestes 402 biblioteques esteses per tot el territori atenen un 94,3 % de la població catalana i per fer-ho disposen de més de 2.185 professionals, un 6,9 % més que l’any 2011. Un creixement de professionals molt necessari si tenim en compte l’augment constant del nombre d’usuaris de les nostres biblioteques públiques. Així, el nombre d’usuaris de les biblioteques el 2016 ha estat de 3.717.863, un 15,9 % més que el 2011. Són usuaris que hi han accedit per gaudir dels diferents serveis que ofereixen: préstec de diferents materials, accés a internet i activitats.

Si ens fixem en els materials agafats en préstec, les dades són les següents:


Els llibres són, encara avui amb diferència, el producte que més demanen en préstec els usuaris de les nostres biblioteques, de manera que els bibliotecaris es converteixen en importants prescriptors literaris. Però les biblioteques no sols actuen com a centre de préstec de diversos materials o espais on accedir a internet de manera gratuïta; és tan o més important la seva funció com a centres culturals de proximitat oberts a tothom, espais de trobada on es generen activitats que apropen els usuaris a la lectura.

Si analitzem les activitats i projectes que duen a terme les biblioteques per la promoció de la lectura i la cultura ens trobem una gran quantitat d’iniciatives dirigides als públics més diversos. Projectes com les “Biblioteques amb DO” apropa els usuaris al món del vi mitjançant la literatura, la música, els contes...; “Clàssics catalans en ruta”, un projecte que uneix diferents accions per la promoció del nostre patrimoni literari, o “Balla’m un llibre”, on la dansa s’uneix a la literatura, són tres exemples de la gran quantitat d’activitats que s’organitzen a les nostres biblioteques i que ens apropen a la lectura i a altres sectors culturals.

Altres iniciatives de la xarxa de biblioteques públiques són els clubs de lectura com “Llegir el teatre”, el “Biblioclub Filmoteca” o “Lectors en sèrie”, les exposicions que itineren per tot el territori o els concursos i premis que s’impulsen des de les biblioteques. Un conjunt d’activitats, algunes ja consolidades i d’altres més recents, que contribueixen que les nostres biblioteques esdevinguin importants pols d’estímul de la lectura i un referent cultural per a molts dels ciutadans del nostre país.

Hàbit de lectura

Xavier Miserachs. Barcelona, 1962. Col·lecció MACBA. Centre d’Estudis i Documentació. Fons Xavier Miserachs