pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

Bernat Puigbotella

Bernat Puigtobella

Per què llegir

 
 

La lectura ens permet fixar-nos en les paraules mateixes, paladejar-les, rosegar-les i trencar-ne amb les dents els contorns més cantelluts

La nostra vida mental és una tombarella constant de paraules. En els nostres somieigs diürns, el pensament gira com una formigonera que trinxa i rosega diàlegs imaginaris, frases recurrents que estirem com un xiclet i ens repetim dins el nostre cervell amb la mateixa insistència de les falques radiofòniques o les estrofes d’una cançó. Estem fets de carn i ossos, però també d’aquest detritus verbal.

El nostre cap seria una presó si no converséssim amb els altres, però al final del dia arribem a casa exhaustos, tant de l’esforç d’entomar la vida exterior –el món és ple de xerrameques i encantadors de serps– com de negociar amb la nostra veueta interior. Som el que fem, però també el que ens diem i ens expliquem sobre nosaltres mateixos. És difícil retrobar l’ànima enmig d’aquest tràfic de paraules, que ens habita sempre sobre la marxa, aquesta progressiva digressió mental que no podem aturar mai del tot, ni en la vigília ni en el son.

La nostra vida mental necessita, doncs, ventilació. La convivialitat i la conversa ens permeten esplaiar-nos, però no hi ha cap espai que ens regeneri tant com el de la lectura. Llegir –fins i tot quan es llegeix en veu alta– demana silenci, concentració, i, si pot ser, solitud, tres valors escassos en la nostra vida interconnectada i plena d’interferències. L’aïllament és la primera condició de possibilitat de la lectura, i només per l’estat de desconnexió que comporta llegir ja val la pena. Mentre passem les pàgines d’un llibre veiem passar davant nostre, talment com en una passarel·la de moda, idees vestides de paraules. La lectura ens permet fixar-nos en les paraules mateixes, paladejar-les, rosegar-les i trencar-ne amb les dents els contorns més cantelluts. En els replecs de la sintaxi descobrim les trampes que amaguen les consignes polítiques o les falques publicitàries que tan sovint ens empassem amb la saliva dels mots.

A banda de delectar-nos amb la seva bellesa, fixar-nos en les paraules mateixes ens entrenarà també per llegir les imatges. No debades el nostre imaginari es construeix avui amb seqüències visuals, que tenen també la seva sintaxi i els seus codis. Som a la platja de Sandymount amb Stephen Dedalus, i hem vingut a aquest món a llegir la signatura de totes les coses.