pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

bernat-puigbotella

Isabel-Clara Simó

El plaer de llegir

 
 

El bon lector ara va de pressa, ara s’atura, ara rellegeix. Sempre sentint plaer.

Jean-Paul Sartre diu a Qu’est-ce que la littérature? que, quan un autor posa la paraula fi a la seva novel·la, la novel·la no està acabada: cal que un lector la llegeixi i la interpreti.

I és que llegir és interpretar, i és, per tant, un acte de cocreació. Cada lector té la seva interpretació i totes són legítimes. Per això és tan apassionant llegir: entres a formar part d’aquella atmosfera, coneixes aquells personatges, et submergeixes en aquella història.

Val a dir que l’argument no ho és tot: és només la superfície. El plaer de la lectura és quan som capaços de capbussar-nos en aquell llibre, de formar-ne part, de fer-lo nostre.

Hi ha gent que llegeix només per distreure’s. Bé, és una de les funcions de la literatura: fer-nos companyia. Però l’autèntic plaer, la descoberta que això val la pena rau en el fet d’anar més enllà i més endins. D’apropiar-nos del text que llegim. Per això, el bon lector ara va de pressa, ara s’atura, ara rellegeix. Sempre sentint plaer.

Com en totes les arts, la bona literatura té dues característiques: que faci pensar i que faci sentir. Si només fa pensar, pot ser un assaig inextricable, i si només fa sentir, pot ser una telenovel·la. Però si produeix aquests dos efectes en el lector, es tracta sens dubte d’un bon llibre. Tant se val que els crítics no el recomanin o que la història no el destaqui: és un bon llibre per al lector, que, com a tal, és el millor jutge.

Fer aquesta funció és enormement engrescador: fer-te teu el llibre, sentir pena o alegria, pensar en coses en què no havíem pensat abans, apropar-nos als personatges, fer-los nostres: quin gran plaer tot plegat!

M’agraden molt els clubs de lectura. Un grup de persones llegint el mateix llibre i reunint-se després a comentar-lo; és extraordinari. Vet aquí que es troben les diferents interpretacions –que són personals– i que aprenem una miqueta de cada una. Com ha vist aquella persona un paisatge tan espectacular quan a mi m’havia passat desapercebut?, ens preguntem, per exemple. Fa l’efecte com si passeges per la ciutat o el poble amb un arquitecte, que et va assenyalant totes aquelles coses que tu no havies observat mai. O, també, si vas al cine amb un cinèfil: t’explica allò que el teu ull no ha vist i enriqueixes la pel·lícula. El club de lectura t’acosta als altres punts de vista i fas descobertes mútues, perquè cadascú sent les descobertes de l’altre i fa públiques les seves. És així com aprenem a llegir. A llegir bé, vull dir.

Ja ho crec que llegir és un plaer!