pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

bernat-puigbotella

Javier Cercas

Un perill públic

 
 

Un home o una dona amb un bon llibre a la mà és un perill públic, una bomba de rellotgeria ambulant, un pensador potencial pel seu compte, un insubordinat potencial, un home o una dona capaç de dir “no” quan tothom diu “sí”.

La lectura és un plaer o no és. L’expressió “lectura obligatòria” és un oxímoron, com “matrimoni feliç”; l’expressió “lectura hedònica”, un pleonasme. És clar que, a més de ser un plaer, la lectura és moltes altres coses, entre elles, una forma de viure més, d’una manera més rica, més complexa i més intensa, una forma d’apropiar-se del tot de la vida d’un mateix. O, com a mínim, un instrument immillorable per provar de fer-ho.

No és cap casualitat que justament d’això parlin algunes de les millors novel·les que s’han escrit mai, començant pel Quixot. El protagonista d’aquesta novel·la –que en realitat no es diu don Quixot sinó Alonso Quijano– és, abans que res, un lector, i el seu problema no és, segons se sol dir, que confongui la realitat amb la ficció (els molins de vent amb gegants), sinó que vol fer realitat la ficció: Alonso Quijano és un pobre home que s’ha passat la vida tancat al seu poble llegint llibres de cavalleries, imaginant-se que és un cavaller que lluita per les causes més nobles i que defensa dones indefenses; quan arriba als cinquanta anys, però, aquest pobre home es diu que ja n’hi ha prou, que s’ha acabat, que ara viurà realment les aventures que ha somniat, de manera que s’inventa un cavaller anomenat don Quixot i surt al món per viure de debò allò que abans només havia viscut en els llibres. Si fa no fa, el mateix li passa a Emma Bovary. Com Alonso Quijano, Emma és també una lectora ferotge, i els seus llibres de cavalleries són les novel·les romàntiques, que li fan concebre el projecte insensat de convertir-se ella mateixa en una heroïna romàntica, igual que Alonso Quijano va convertir-se en l’heroic don Quixot. Així doncs, Alonso Quijano i Emma Bovary són, en cert sentit, dos lectors ideals, en qualsevol cas dos emblemes perfectes del lector, i les novel·les que protagonitzen contenen una invitació a l’aventura més arriscada, revolucionària i perillosa, a la qual és permanentment incitat el lector: l’aventura de viure una vida que estigui a l’altura dels nostres somnis i els nostres desitjos. Dit això, es pot comprendre que Plató volgués expulsar els poetes de la seva república ideal, i que, d’ençà de Plató, tants tirans, inquisidors, comissaris polítics i gent de mentalitat totalitària hagin parlat dels perills de la literatura en general i de la novel·la en particular.

Tenen tota la raó: un home o una dona amb un bon llibre a la mà és un perill públic, una bomba de rellotgeria ambulant, un pensador potencial pel seu compte, un insubordinat potencial, un home o una dona capaç de dir “no” quan tothom diu “sí”, igual com ho fan, de manera radical, Alonso Quijano i Emma Bovary. Com que està feta de paraules en rebel·lió, l’autèntica literatura és sempre un perill per al poder, per a qualsevol poder, i, per això, el poder sempre vol controlar-la. El que és estrany és que encara no l’hagin prohibit.

 

Data d'actualització:  18.05.2017