pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

Jordi Llovet

Jordi Llovet

Per què llegir

 
 

Només ella, la lectura, eixampla el coneixement, amplia la nostra experiència de la vida."

Al segle V aC, quan els grecs amb prou feines coneixien l’escriptura, Plató va posar el crit al cel davant aquesta invenció, i va dir que seria molt millor que tothom fes servir la memòria i retingués les coses escoltades. L’escriptura li va semblar una cosa fútil, un pèssim invent, que no ajudaria gens ni mica al desenvolupament del pensament; mentre que la memòria i l’oralitat tenien tota mena d’avantatges per a la dinàmica del pensar, de fer-se idees, de conversar i de fer més sàvia la república.

Però l’escriptura va anar guanyant terreny a l’oralitat i a la memòria, i, de fet, per molta memòria que tinguessin els rapsodes que recitaven la Ilíada i l’Odissea; per molta que en tinguessin els actors que representaven les grans tragèdies d’Èsquil i de Sòfocles, si un dia els grecs no haguessin escrit sobre papir o pergamí, el més probable és que tot aquest llegat literari i mitològic s’hagués perdut per sempre.

Va passar el temps en què escriure era tan laboriós; va passar el temps en què calia sacrificar molts animals per tenir prou superfície de pergamí per copiar els textos transmesos oralment, i molta paciència per elaborar els “fulls” de papir, a partir de la planta del mateix nom. Primer, els “llibres” eren rotlles d’aquests materials que hem dit; després, a partir del segle II dC, es va generalitzar l’ús del còdex –molt semblant als nostres llibres d’avui–, i, finalment, va arribar-nos, importada de la Xina, la gran invenció del paper. Més encara: va arribar el segle XV, i Gutenberg i d’altres van inventar la impremta, prodigi que va permetre la reproducció de milers d’exemplars d’un llibre, a diferència del que havia passat fins aleshores, quan totes les còpies havien de fer-se a mà, una per una. Ara tenim tot el gran llegat dels antics i dels moderns al nostre abast –inclosos els autors del segle XX, que ja formen part de l’antigor, si es mira amb els ulls apressats dels nostres dies–, en forma de llibre i en qualsevol format propi de les noves tecnologies. Si ho tenim tot tan fàcil per llegir, ¿per què no ho fem adelerats i agraïts a unes tècniques que van començar fa tants segles i que no han parat de facilitar-nos la lectura?

Només ells, els llibres, són el dipòsit d’una quantitat extraordinària d’estrats de cultura, de pensaments diversos, de sentiments inèdits per a un lector, de variacions a l’entorn de l’ésser humà. Només ella, la lectura, eixampla el coneixement, amplia la nostra experiència de la vida i ens converteix en sobirans intel·lectuals davant l’amenaça de la banalitat que edifica, ai las, l’opinió comuna i impensada, més poderosa com més va.