pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

 

Laura Borràs

Laura Borràs

Temps de lectura

 
 

La lectura és una forma de pensar el món, d’habitar-lo i de fer-lo més habitable.

Vagi per endavant una declaració de principis contundent: considero la cultura i el foment de la lectura com una pedra angular de la societat. La lectura és una eina indispensable en l’aprenentatge i la transmissió de coneixement, però, per a fer lectors, cal que la lectura sigui, sobretot, un plaer, una activitat de l’oci i el gaudi. Per això, crec fermament que el futur d’una societat depèn en bona mesura de mantenir tant l’hàbit com el goig de llegir.

Paul Virilio ha batejat el nostre temps i el paràmetre regulador de les nostres vides amb el nom d’“acceleració cultural”, i George Steiner, a El silenci dels llibres, constata fins a quin punt el temps s’ha accelerat extraordinàriament i ens falta temps per a llegir. Temps i lectura i el temps de la lectura: heus aquí dues qüestions capitals. La principal diferència entre el nostre temps i el passat esplendorós en què la gent tenia grans biblioteques i temps per a llegir és el soroll i la manca de temps. El silenci i el temps per dedicar a la lectura s’han convertit en un autèntic luxe. La gran pressa en què vivim immersos diuen que està posant fi a l’afició a la lectura, i, tanmateix, alguns seguim entestats a formar lectors. Avui més que mai. Llegir també significa créixer, però l’impacte generalitzat de l’efecte digital sobre la lectura n’ha modificat de manera substancial l’statu quo. A ningú no se li escapa que amb l’arribada d’internet hem experimentat una transformació radical que afecta i modifica gairebé la totalitat de components de l’ecosistema lector. S’han modificat els suports de lectura (del mòbil a les tablets passant pels ordinadors i els lectors digitals o e-readers), els canals de transmissió (potencialment podem portar una biblioteca a la butxaca), els processos d’edició i presentació dels continguts, les formes de comercialització, recepció i consum, i s’ha ressentit el model mateix d’empresa editorial. Ha variat ostensiblement el comportament dels lectors amb les potencialitats dels nous dispositius, uns lectors que –cada cop més– són actius i creatius. S’ha modificat de manera significativa la interacció entre autors i lectors, i també hem assistit al debilitament, superposició o confusió de les fronteres entre l’oci, la feina i l’aprenentatge, la qual cosa comporta, de manera sumatòria i com a conseqüència global de totes les transformacions que he esmentat, una modificació significativa de la manera de llegir.

En aquests moments podem parlar de tres grans praxis lectores en la nostra vida quotidiana: la “lectura compartida” (costa d’imaginar un moment més àlgid de socialització de la lectura, de lectura dialògica a gran escala com la que es produeix de manera viral a les xarxes socials), la “lectura fragmentada” (els estudis sobre el tipus de lectura que es practica actualment revelen que ens acostem als textos de manera fragmentària, no necessàriament seqüencial en un sentit ampli, discontínua, fugaç...) i la “lectura transmèdia” (que discorre entre suports i plataformes diverses i combina modes narratius variats del cinema, la televisió, les xarxes, els còmics, la publicitat, els textos literaris...).

Aquestes són algunes de les formes de la lectura en el nostre temps. Un temps enormement lector, contràriament al que les veus més catastrofistes s’entesten a proclamar, en què el concepte de lectura s’ha allargassat i tornat enormement complex. Un temps, també, en què indefectiblement apareixen els luddites de torn per prevenir dels efectes perniciosos de la tecnologia en les nostres vides, però, ai las!, és que resulta que cal recordar que l’escriptura és una tecnologia i el llibre és una màquina! L’univers lector s’ha enriquit extraordinàriament i la història de l’escriptura ens n’ha ofert diversos exemples. Però durant cinc-cents anys el llibre ha estat l’objecte cultural i transmissor de saber de referència, al voltant del qual ha florit una indústria editorial que, a casa nostra, és rica, potent i variada. Darrerament, això no obstant, la irrupció d’altres dispositius que aporten altres prestacions que se sumen i es complementen amb el llibre configura un escenari en què cal redefinir tots els elements de la cadena lectora i de totes les institucions que giren al seu voltant, des de les escoles a les biblioteques. No podem defugir-ho. Com diria Paul Valéry, l’inconvenient del nostre temps és que el futur ja no és el que era. Si llegir té a veure amb la paraula, els canvis de suport han anat ampliant l’espectre de l’activitat que denominem “lectura” per tal de descodificar textos cada cop més complexos, per als quals calen noves alfabetitzacions. Llegir també significa analitzar, comprendre, criticar, reflexionar, valorar i compartir. La lectura és una forma de pensar el món, d’habitar-lo i de fer-lo més habitable. Llegir és una activitat mitjançant la qual concedim significat a allò que ens envolta. Podem llegir llibres, quadres, pel·lícules, etc. Reivindico i faig sempre un ús elàstic del concepte “lectura”, que pot aplicar-se a tota mena de textos susceptibles de ser interpretats. Una societat lectora, doncs, és una societat amb criteri. Necessitem lectors. Per això cal construir un futur de progrés invertint en lectura!

Per tant, a la pregunta de per què cal llegir, jo responc: cal llegir per plaer, per aprendre, per desaprendre, per perdre’s, per retrobar-se, llegir per saber dels altres, llegir per conèixer-se a un mateix. Llegir per evadir-se, llegir per recuperar-se. Llegir, llegir, llegir, sempre! Al capdavall, ja que només som temps, emprem-lo bé: llegim!