pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

Llucia Ramis

Llucia Ramis

Per què llegir

 
 

Quan llegeixes, aprens a llegir els altres. I entens com s’estructura tot.

Llegir no serveix per a res. De manera que pots parar de fer-ho ara mateix, en aquest punt. Passejar vora la mar mentre el sol es pon i xisclen les primeres falcies tampoc no serveix per a res. Ni somriure a un desconegut. Ni ficar-te en un tren qualsevol, a veure on et porta. Ni seure en un banc de la plaça i mirar com algú intenta menjar-se un gelat evitant que li regalimi per la mà, alhora que arrossega la bicicleta al seu costat i controla que el fill no surti corrents darrere una pilota. Com tampoc no serveix per a res escoltar la teva cançó preferida, fotografiar velles que fumen, passavolants que recullen burilles, detallar els plecs d’una olivera, navegar entre icebergs.

Fer que el món sigui més gran i, a sobre, conquerir-lo, no té cap utilitat. Ni veure més enllà del que ara veus. Perquè el cas és que llegir et permet viure les vides que et falten, imaginar-te la vida que voldries, patir per totes aquelles que no voldries, i seguir mentrestant amb la teva. La teva, des de perspectives que ni tan sols sospites.

Quan llegeixes, aprens a llegir els altres. I entens com s’estructura tot. La lògica narrativa t’ho explica amb un plantejament, un nus i un desenllaç, que, de moment, sempre ha estat el mateix per a tothom. Però, qui ho sap? La ficció no descarta sorpreses. La poètica fa que la realitat t’esclati al pit i sentis l’univers sencer des del Big Bang. Hi ha la descripció, que et mostra allò que no tens davant. La crònica, que et recorda allò que va passar quan tu no hi eres. El diàleg de veus que no et sonen, o sí. Els viatges que et transporten a llocs que algun dia rememoraràs, encara que no hi hagis anat.

Llegir et permet abstreure el cas concret i concretar l’abstracció. En veure per escrit allò que duus dins però no sabries expressar, en trobar endreçats aquells coneixements que, de tan caòtics, no sabies que tenies, en incorporar-hi la informació que et faltava, tot encaixa. El cor et va a mil, la sang et bull. Estimes el text que ho ha fet possible. Necessites gravar-te cadascuna de les paraules i les idees i les emocions a la memòria.

Doblegues cantons de pàgines que no revisaràs, subratlles frases que, d’aquí a un temps, no sabràs per què estan subratllades. Creus que coneixes la persona que ha estat capaç de dir-te, negre sobre blanc, allò que tu no gosaves dir-te. Creus que et coneix millor que ningú. Rius i plores per totes aquelles coses per les quals no sempre et permets plorar ni riure. I ho saps tot. Et deixes anar. Però, per què serveix això? Per a res. Llavors, què t’ha portat fins a aquesta, la darrera paraula?