pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Per què llegir

Paula Jarrin

Paula Jarrin

Obrir un llibre

 
 

La literatura és la gran mentida que explica les veritats, no serveix per a res i per això és imprescindible.

Si he de buscar una única paraula que em descrigui, sense cap mena de dubte seria lectora. Lectora caòtica, lectora a deshora, lectora a totes hores. Mai no em falten llibres a la motxilla, a la tauleta de nit, a la taula del menjador, a sobre el sofà i a sobre el radiador de l’habitació. Llibres oberts, llibres tancats, alguns llegits, alguns esperant ser descoberts. De la lectura he construït el meu món personal i laboral.

Obrir un llibre és una porta que em transporta a altres vides que mai no viuré, a paisatges que s’escapen de la meva realitat, a viure situacions que mai no viuré però que m’acompanyen. Llibres que em transformen i em deixen aquella meravellosa sensació que passa quan n’acabes un de realment bo: et redefineix.

La meva biblioteca parla de mi, explica el meu camí, per on navego buscant tresors que guardo i comparteixo amb els que tinc al voltant. Parla del que soc i de com soc. Parla de les vides no viscudes que guardo dins meu. I em fa parlar amb els altres. I obrir junts portes que mai no hauria descobert sense ells.

Llegeixo per plaer, per vici –el més poderós dels vicis–, per viure. I des de la meva trinxera professional llegeixo per acompanyar a llegir. I veure els ulls brillants d’un nou lector, tingui l’edat que tingui, que espera amb candeletes una nova recomanació, xerrar una estona al voltant de personatges, realitats o frases que et queden rondant pel cap no té preu.

Llegir en veu alta, donar a la lectura una dimensió afectiva i de comunicació que ens permet dir-nos als ulls que ens estimem, que ens necessitem i que construïm amb fils invisibles una xarxa que, partint de les paraules, sempre ens acompanyarà.

La dimensió de la lectura s’escapa del que creiem: imaginem, posem en moviment el nostre cervell, ens comuniquem amb nosaltres mateixos i amb els altres, mirem endins i mirem enfora, tenim claus per obrir portes desconegudes i vivim múltiples mentides a partir de la literatura.

La literatura és la gran mentida que explica les veritats, no serveix per a res i per això és imprescindible. Imprescindible per a cadascú de nosaltres. I per això tenim el deure d’encomanar la lectura, d’acompanyar el lector –gran o petit, reincident o allunyat d’ella pel motiu que sigui–, donar-li la mà i obrir plegats la porta que ens durà a la literatura.

Per això, per motivar cal tota la societat, començant per les famílies, passant per les escoles i acabant en la part institucional. Tots i cadascú de nosaltres. I també hi som els mediadors, uns personatges que sempre tenim la porta oberta per fer recomanacions, per fer-la petar, per acompanyar els lectors. Cal que ens movem cap a la descoberta de la gran mentida que és la literatura per arribar a veritats, per no ser dominats, per tenir criteri propi, per connectar totes les claus que hem trobat als llibres i posar-les en acció quan cal.

Soc lectora i per això soc una dona lliure.