pla de lectura 2020
  • Imprimeix

Presentació

bernat-puigbotella

Santi Vila i Vicente

Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 
 
 

Ho recordava fa pocs dies Eduardo Mendoza: “una novel·la és el que és: ni la veritat ni la mentida. El que llegeix una obra de ficció i no es creu res del que s’explica, va malament; però el que s’ho creu tot, encara va pitjor.” Sense idealitzacions ingènues ni “papanatismes” de qualitat similar a la del vol de les gallines, doncs, però absolutament convençuts de la importància de l’hàbit lector per a una societat que vulgui ser realment educada, culta i finalment lliure, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el nou Pla de lectura 2020.

De fet, afavorir l’hàbit de la lectura està sent la prioritat d’aquesta legislatura: campanyes de sensibilització ciutadana, com la de “Fas 6 anys. Tria un llibre”; de reconeixement i suport als autors, il·lustradors i traductors; noves línies d’ajut als llibreters, que han esdevingut molt més que venedors de llibres; o l’impuls d’ambicioses iniciatives firals nacionals i internacionals amb els editors, així com la convocatòria d’un nou pla per a la construcció i la renovació de biblioteques o per a la renovació de fons bibliogràfics són algunes de les accions més destacades d’un pla que preveu una inversió insòlitament milionària a favor de la lectura.

En les pàgines del segon volum d’aquest pla, el lector hi trobarà el testimoni d’una vintena de persones relacionades amb el món del llibre i la lectura que responen a la pregunta “per què llegir?”. De procedències ideològiques, generacionals i geogràfiques ben diverses, el fet és que tots coincideixen a ressaltar que l’hàbit de la lectura els ha fet la vida millor, més rica, més plena, més humana. I es mostren convençuts que afavorir-lo pot reduir els vicis privats i ampliar les virtuts públiques.

Perquè afavorir l’hàbit de la lectura és condició necessària per poder disposar de ciutadans capaços d’encarnar el somni il·lustrat que va imaginar que, un dia, els humans podríem abandonar definitivament la nostra autoculpable minoria d’edat, foragitar la ignorància, la superstició i els prejudicis, i afirmar el triomf definitiu de la raó. Hi van creure els impulsors del Centre de Lectura de Reus (1859) i els impulsors de les primeres biblioteques populars; hi van continuar creient els homes i les dones de la Mancomunitat, de la República, fins als diversos governs de la Generalitat restaurada, sempre amb la complicitat de les administracions locals. I hi creiem nosaltres.

En un temps en què tants i tants ciutadans de Catalunya anhelen la llibertat col·lectiva plena, és missió del Govern contribuir a crear les condicions perquè aquesta llibertat tan desitjada arribi abans a totes les cases, a tots els caps i els cors de la gent. La millor manera per aconseguir-ho, sens dubte, és comprometent-nos amb l‘hàbit de la lectura.