• Imprimeix

Abric de les Llibreres (Freginals, el Montsià)

Situació

El conjunt es localitza en la base d'un cingle de la vessant SE de la Serra de la Pietat. S'ha instal.lat una reixa en la part dreta de l'abric, deixant la part esquerra completament oberta.

Protecció legal

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).


Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.


Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.


Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.


Núm. Registre Bic: R-I-55-0540

Antecedents

El mes d'abril de 1983 alguns membres del Centre Excursionista d'Ulldecona exploraren la part NE de la Serra de la Pietat descobrint dues noves cavitats amb pintures que denominaren dels Masets i Llibreres. Segons dades bibliogràfiques, M. Genera va citar aquest abric per primera vegada l'any 1984 al Vol. XIII de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Baix Ebre i Montsià. El maig de 1985, M. Genera, Josep Romeu i Joaquim Romeu publicaren una notícia sobre aquesta abric en el "Full informatiu" del Museu del Montsià (Amposta) i el 1987 els tres presentaren una comunicació sobre "Nuevos hallazgos de pinturas rupestres en la comarca del Montsià" en el Congreso Arqueológico Nacional cel.lebrat a Castelló.

 

Durant l'any 1989 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció

L'abric, situat a la base de la cinglera, medeix 5 m d'amplada a la boca, 2,50 m de fondària màxima i 1,50 m d'alçada. Tot ell mostra fenòmens de reconstrucció parietal, colades i concrecions calcàries que afecten el grup de figures situat al centre de la paret interna. El sòl no presenta sediments.

 

En total s'han documentat 12 pictogrames que corresponen a un caprí, tres possibles cérvols, una cabra, les restes d'unes potes, un quadrúpede, taques i restes de pigment de difícil interpretació. Totes les figures són d'estil realista, però mostren diferències cromàtiques (castany-vermell fosc, castany-violaci, vermell-castany fosc, castany-vermellós i castany fosc) i tècniques (tinta plana, puntejat i traç simple).

Bibliografia

GENERA, 1984 / GENERA-ROMEU-ROMEU, 1985 / GENERA-ROMEU-ROMEU, 1989 / VIÑAS, 1986 / C.A. Montsià

Data d'actualització:  22.03.2007