.CATÀLEG. capítol 1
Pròleg.
Ramon Alberch Fugueras
Direcció General de Patrimoni Cultural
Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental
En l’avinentesa d’acomplir-se els setanta anys de la fi de la guerra civil espanyola l’Arxiu Històric de Girona i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà han reeixit a continuar la seva fructífera col·laboració en aquest cas mitjançant l’organització d’una exposició i l’edició d’un opuscle dedicat a rememorar els 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona. Aquesta iniciativa, generada amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Museu Memorial de l’Exili i l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, cal inscriure-la en un context presidit per dues realitats que estan assolint una dimensió extraordinària. D’una banda el notable impuls de recuperació de la memòria històrica referida al període de la guerra civil i el franquisme, amb la voluntat de restituir els principis de veritat, justícia i, en la mesura del possible, reparació a les víctimes o als seus familiars. En el cas de les comarques de Girona ens permet copsar amb tota la seva cruesa el fred exercici de la repressió i la revenja sistemàtica mitjançant els consells de guerra, que tot i voler revestir-se d’un entorn de legalitat en la immensa majoria dels casos no eren res més que estratègies dels vencedors per encobrir l’execució planificada d’assassinats amb un indubtable rerefons ideològic. De l’any 1939 al 1945 foren nogensmenys que 571 els ciutadans de les comarques gironines que moriren afusellats, la majoria d’ells de matinada a les tàpies del cementiri de Girona.D’altra banda aquesta recerca i la seva difusió encaixa perfectament amb un moviment internacional que, en el marc de la defensa dels drets humans, evidencia la dimensió democràtica dels arxius en la mesura que conserven les proves documentals autèntiques que han de permetre, no només l’estudi històric del passat, sinó també donar suport a la restitució dels drets morals, cívics i econòmics dels represaliats i llurs famílies. En el cas que ens ocupa, els gairebé quaranta anys de dictadura franquista i la desmemòria i oblit que comportà una transició pactada atenuen l’aspecte més punyent d’aquesta necessària revisió històrica i que es concreta en la depuració de responsabilitats penals i la indemnització a les víctimes. Els avenços continguts en la Llei de la Memòria Històrica arriben massa tard per a molts dels represaliats pel franquisme i la llunyania dels fets dilueix l’horror que significà per a molts demòcrates la repressió franquista.
Amb tot, cal remarcar que reflexionar sobre el passat recent no és en cap cas un exercici estèril sinó que ha de propiciar l’assumpció ciutadana d’uns fets dels quals hem de ser capaços de treure’n conclusions que millorin el civisme i la convivència. Amb motiu de la celebració d’un dels primers congressos massius dedicats a la temàtica dels arxius i els drets humans a Ciutat del Cap el 2003 –i que ara es reprodueixen arreu del món amb una rellevant participació de l’organització no governamental internacional Arxivers sense Fronteres creada a Barcelona el 1998- es produïren les intervencions de Nelson Mandela i Desmond Tutú, líders dels drets humans i premis nobel de la pau. En els seus discursos posaren especial èmfasi en la imprescindible necessitat de recuperar la memòria per tal que els conflictes del passat no s’oblidin, i sobretot, que no es repeteixin. Tant de bo que l’esforç de recuperar aquesta informació dels expedients judicials i dels testimonis personals en el marc de les comarques gironines contribueixi a aquesta reivindicació creixent de dignitat i justícia universal.
(Tribunal Militar Territorial III)
